El Que No Volen Veure

Vaja, primera foto al blog.

El tema és que algun comentari m’ha fet pensar en certs posicionaments. Ei! que cadascú és lliure de defensar el que cregui! Tanmateix és freqüent trobar-se amb postures diametralment diferents que per la seva pròpia naturalesa intenten evitar aproximar les posicions.

No dic que tothom hagi de pensar igual, déu méu! Del que es tracta és de fer apologia del diàleg i de la crítica constructiva. En un país on la situació política és majoritàriament bipartidista (esquerres o dretes), sovint s’arriba a un cul de sac perquè un no vol apropar-se a l’altre. El fet és que s’ha convertit en una qüestió cultural (i molt practicada pels polítics).

Et diré la paraula conflicte i tu immediatament pensaràs en coses negatives. Quan dos postures semblen impossibles de conciliar sembla que haguem arribat a un carreró sense sortida.

Jo et diria que potser és l’inici del què et farà obrir els ulls. Potser una situació així et farà entendre coses que fins ara no havies ni vist (o volgut veure). Potser deixaràs de veure-hi en blanc i negre per veure la vasta escala de grisos que salva els dos extrems que abans semblaven inabastables.

I un altre dia ja parlarem del positivisme…