Jo vull ser rei
La veritat és que m’he quedat una mica parat al veure que sóc de les poques persones que no ha vist res del casament. No sé si és per pura casualitat o per una ràbia inconscient cap a la monarquia, els últims dies he viscut sense diaris ni teles. Mai hauria arribat a pensar que pogués arribar a ser tan republicà (digues-li republicà, digues-li anti-monàrquic, digues-li energia).
Tot i això, volia comentar un article que vaig llegir al diari (diria que a l’Avui) on, per descomptat parlaven de l’enllaç (vés per on). El fet és que exposava una tesi força interessant: Antigament, la monarquia imposava el seu poder sobre el poble lluitant a les guerres i fent gran el seu imperi. En una societat com l’actual, en que la monarquia a passat a un segon pla, l’únic mitjà que té per imposar-se sobre el populatxo i poder mirar a tothom per sobre l’espatlla és muntar aquests tinglados, que per a més inri, tots nosaltres, vulguem o no vulguem estem gairebé obligats a veure i encara més obligats a sufragar (ja seria el súmmum que ho paguessin ells!).
I d’això en diuen democràcia?? l’única veu i vot que té el poble és per dir el bé que li quedava el vestit a la núvia i la mala cara que duia el pobre Marichalar. El que més m’estranya és que tots els pro-democràtics eren els que estaven a primera fila a l’Almudena, amb les millors gales i fent el paperet.
Però que ens volen prendre el número? A que ve tanta hipocresia? Que recoi fan aquesta colla d’incompetents per nosaltres que a sobre els haguem de pagar tants capritxos? I el que és més fort… que potser els hem triat? que hem triat si volíem pagar o no les seves despeses? Què els semblaria si els demanéssim que ens paguéssin la hipoteca de la casa només per la nostra cara bonica i per tenir els nostres cognoms? Pot semblar absurd, però tots els numerets de la monarquia no ho són gaire més.
Reprenent una antiga crida des d’un altre blog: Endavant amb la insubmissió fiscal! (total, amb tot el que ja paguem per la gasolina)
I un altre dia ja parlarem de política…
