El Que No Volen Veure

Finalment el blog té una mica més de vida, color i FOTOS! ja veus que bé, ara em podeu veure a mi (val, tampoc és que valgui tant la pena). El fet és que si voleu, puc postejar fotografies que m’envieu.

Ahir, llegint el diari vaig llegir una notícia que em va posar negre. Resulta que després de que s’aconseguís el reconeixement d’una selecció oficial catalana, la d’hoquei sobre patins, va i la selecció espanyola ens fa el boicot. I no s’ha conformat amb poc, ha girat en contra nostra a totes les federacions mundials que ha pogut!

S’ha de tenir barra per posar pals a les rodes d’aquesta manera tan infantil. A què temen? potser els guanyarem? Cal recordar que la majoria d’esportistes d’aquesta disciplina que jugaven sota la bandera espanyola són catalans (corregiu-me si no és així). Per la banda catalana se m’acut un possible boicot: que tots els jugadors catalans s’abstinguin de jugar a la selecció espanyola.

Com sempre, aquestes coses no vénen mai soles. En el bonic programa del Luis del Olmo, numeroses trucades critiquen el govern de posar en perill la unitat d’Espanya. I com pretenen mantenir aquesta unitat? negant-nos drets que hem obtingut legalment? fent-nos callar cada cop que vulguem obrir la boca? Repeteixo que la situació espanyola havia arribat a tal punt de tensió abans del 14-M que jo personalment creia que la unitat d’Espanya sí que perillava, i aquestes persones que encara tensen més la situació afegint llenya al foc, no fan més que donar-nos motius mútuament per engegar-nos a pastar fang. Voldrem la independència, però no voldrem una nova guerra.

I un altre dia ja parlarem de la selecció…

La veritat és que m’he quedat una mica parat al veure que sóc de les poques persones que no ha vist res del casament. No sé si és per pura casualitat o per una ràbia inconscient cap a la monarquia, els últims dies he viscut sense diaris ni teles. Mai hauria arribat a pensar que pogués arribar a ser tan republicà (digues-li republicà, digues-li anti-monàrquic, digues-li energia).

Tot i això, volia comentar un article que vaig llegir al diari (diria que a l’Avui) on, per descomptat parlaven de l’enllaç (vés per on). El fet és que exposava una tesi força interessant: Antigament, la monarquia imposava el seu poder sobre el poble lluitant a les guerres i fent gran el seu imperi. En una societat com l’actual, en que la monarquia a passat a un segon pla, l’únic mitjà que té per imposar-se sobre el populatxo i poder mirar a tothom per sobre l’espatlla és muntar aquests tinglados, que per a més inri, tots nosaltres, vulguem o no vulguem estem gairebé obligats a veure i encara més obligats a sufragar (ja seria el súmmum que ho paguessin ells!).

I d’això en diuen democràcia?? l’única veu i vot que té el poble és per dir el bé que li quedava el vestit a la núvia i la mala cara que duia el pobre Marichalar. El que més m’estranya és que tots els pro-democràtics eren els que estaven a primera fila a l’Almudena, amb les millors gales i fent el paperet.

Però que ens volen prendre el número? A que ve tanta hipocresia? Que recoi fan aquesta colla d’incompetents per nosaltres que a sobre els haguem de pagar tants capritxos? I el que és més fort… que potser els hem triat? que hem triat si volíem pagar o no les seves despeses? Què els semblaria si els demanéssim que ens paguéssin la hipoteca de la casa només per la nostra cara bonica i per tenir els nostres cognoms? Pot semblar absurd, però tots els numerets de la monarquia no ho són gaire més.

Reprenent una antiga crida des d’un altre blog: Endavant amb la insubmissió fiscal! (total, amb tot el que ja paguem per la gasolina)

I un altre dia ja parlarem de política…

Uououo… de nou en acció al blog. Sé que molts m’heu recordat que això estava algo mort, l’únic que puc dir és que es mantenia en l’estat en que es trobava la meva situació personal (¬¬’).

I què m’ha fet tornar a escriure? Doncs entre molts altres motius, avui tot tornant d’un aplec a Coll de Nargó (Alt Urgell) i coincidint amb la inauguració del Fòrum de les cultures, alguna cosa ha saltat.

No és que tornem a l’estil “destroyer” de fa uns quants posts, tampoc tornarem a carregar-nos a cap polític (aviam si finalment despolititzem això) però fa temps que pensava en una cosa i no he sabut com expressar-ho (potser ara que se sap més o menys què és el Fòrum les coses estan un pèl més clares). Ens intenten vendre el Fòrum de les Cultures com la panacea que aglotinarà les diferents cultures i que assentarà un precedent en el que fa a l’acostament de totes les persones del planeta per intentar viure en pau.

Doncs bé, jo veig un model a petita escala del que és avui en dia la globalització: Uns quants, els que tenen poder i diners, exposen els seus pensaments i/o els imposen com a veritat absoluta i el populatxo senzillament s’ho mira o s’hi manté al marge, perquè senzillament no té recursos per a participar-hi. No m’entra al cap com collons en un fòrum es pot arribar a pagar 400€ per dialogar amb algú!!! a qualsevol cafè es poden tenir converses més gratificants…

Avui, a l’aplec he pensat en quin destí li depara a aquestes manifestacions culturals “minoritàries” l’actual model de globalització. Encara m’he preocupat més en pensar en la nostra preuada llengua, que tant defensem a la unió europea i que tantes garrotades rep des de més enllà la franja de ponent. O potser és aquest el preu que s’ha de pagar per a que tots ens entenguem? No senyors, jo no crec que la pèrdua de la identitat s’hagi d’acceptar com un mer dany colateral.

Potser això del Fòrum no és tant dolent, he pensat avui. Les bones intencions afloren, potser aquest cop en forma d’exposició. Una en concret m’ha cridat l’atenció, es diu Veus, i francament, crec que reflecteix la meva ideologia: cada llengua i cultura és un bé que en el procés que estem vivint no ens podem permetre el luxe de perdre-la, PER MOLT MINORITÀRIA QUE SIGUI.

Tampoc és la meva la intenció d’iniciar una croada contra el Fòrum, no crec que s’hagi de ser tan radical com altres grups que s’han mobilitzat. Jo senzillament discrepo d’alguns defectes de forma, però crec que pot ser una bona eina per fer-nos parar un moment i pensar a on ens du tot això de la globalització, que com el fòrum, pocs saben què és, i cap d’aquests coincideix amb l’altre.

I un altre dia parlarem del MEU model de globalització…