Quin gust té la Pau?
La Pau no és l’absència de guerra
La Pau no discrimina ningú
La Pau no té color polític
La Pau no té nacionalitat
La Pau no la defensa cap exèrcit
La Pau no té veu, però alhora té molta gent que parla per ella
La Pau no és cap producte que es pugui comprar
La Pau no és propietat de ningú
La Pau no es veu, ni es toca, ni es sent, ni s’olora ni tampoc es tasta
3 lletres… tan poques lletres, que alhora signifiquen una cosa tan complexa, o tan simple. O és que potser pots dir què és la Pau?
Aquests dies ens hem manifestat, i com quan vam fer abans la guerra de l’Irak, tot eren consignes que començaven per no: No al terrorisme, no a la guerra, no més morts…
D’acord, sabem què no volem, però realment sabem què volem? Perquè no diem simplement: Volem la pau?
Potser se’ns fa més fàcil dir que no volem una cosa que tenim molt coneguda. Potser no coneixem ben bé què és la Pau, que se’ns fa més fàcil dir què no és, abans que dir què és realment, així de cares.
Com podem saber quin gust té una fruita si no l’hem provat mai? Potser tu, algun dia em podràs explicar quin gust té la Pau. (Del pal, “a que huelen las nubes?”).
I un altre dia ja parlarem del què va passar el 14-M
PD: Ments inquietes (gràcies Glòria!!) es pregunten què és la pau, i segons el diccionari, aquests la descriuen com:
fer la pau fig Tornar a algú el mal que hom n’havia rebut.
Només se m’acut una cosa al respecte: “Ull per ull i tots acabarem cecs” Ghandi
