No és que el tema decaigui (ja fa un parell de dies que no postejo), però potser m’ha atacat un sentiment de “vulnerabilitat”. M’explicaré. Jo tot decidit penjo les meves humils idees aqui al blog, i al cap d’una setmana amics, coneguts i gent amb qui feia anys que no parlava em diuen que han llegit el blog i els ha interessat.
De cop i volta, una cosa tan meva ha passat a ser de domini públic. En part vergonya, en part orgull, ara m’ho penso dues vegades abans de postejar, però tanmateix penso que allò que li dóna interès a un blog és que es fa de manera despreocupada i amb l’impetu amb el que ho duia els primers dies, dut per el desconhort de no poder dir la meva en altre lloc que aquí.
Doncs bé, només agraïr a aquells que han llegit o llegeixen els meus humils pensaments (no farem carrera, ja aviso), i invitar a tots aquells que vulguin dir-me la seva a que exercitin els dits i m’enviin un correu… ah! aquí no censurem ningú (com alguns per TVE), així que no t’estiguis de dir la teva sigui quin sigui el teu color polític o ideològic.
Tornant al caire reivindicatiu (se m’acumula la feina!), tornem a la càrrega amb els estris de soroll massiu! Cassolada els diumenges de nou, ja podem treure la pols a la cassola abonyegada, que encara té molt a dir!
Dijous–> Gran enganxada de cartells (més d’uns que d’altres)
A partir d’avui –> Gran DESenganxada de cartells (també més d’uns que d’altres!! ;P)
May the force be with you
