Tu decideixes
Tot el cap de setmana sense postejar. He estat a FoCa II (Formació de Caps, sí, sóc cap en un agrupament escolta). Molt productiu, compromís social i resolució de conflictes entre altres ponències. Això dóna de què pensar.
Ja és cert que conviuen tots els extrems de compromís a la nostra societat, des de l’immobilisme social (molt extès) fins a aquelles persones que lluiten amb tots els seus medis a l’abast pel que creuen (compromís visceral). Tanmateix, una posició molt compartida és aquella de “cadascú fa el que està obilgat a fer” (o professionalitat compromesa). Fins aquí molt compromesos. Segur que tothom coneix algú que clarament es desmarca en algun grup d’aquests, i algun polític també. El que realment em fastigueja és que aquests que només fan el que se suposa que han de fer (i encara gràcies) carreguen contra aquells que lluiten amb dents i ungles pel seu país, i sí, estic parlant de Josep Lluís Carod-Rovira, a qui tothom demana la dimissió per haver triat lluitar per el seu país, mentre que la resta de “catalanistes” s’esforçen a criticar la seva actitud compromesa des de la seva poltrona d’immobilisme i anar fent sense estorbar gaire.
I el fet és que podem triar què fer amb això. No només podem triar-ho, sinó que tenim el DRET de decidir què volem fer de tot això. I no em refereixo a cap procès electoral, on tothom té realment el dret de votar i decidir. Jo em refereixo a la decisió que pren cadascú envers el seu compromís amb el país, aquelles petites coses que fan que per molts, Catalunya sigui un oasi ideològic i de compromís amb la terra.
I un altre dia ja parlarem de polítiques compromeses…
