Què passa aqui?
He tornat a començar la universitat (3r de telecomunicacions) i curiosament, el tema de conversa de tots els meus companys ha estat el mateix: Política.
Què passa aqui? La política ens gira a tots el cap? No vull parlar pas de política, vull parlar de Catalunya.
Catalunya NO son radicalismes, NO és terrorisme, NO és Espanya.
Vivim en un temps en que qui té el poder, fa veure a tothom el que li interessa que vegin, i si ho voleu ho diré més clar, vivim en una etapa pseudo-franquista, en que el senyor Aznar fa veure a la població el muntatge que li interessa: Carod-Rovira donant la mà a un terrorista, independentistes catalans radicals, terrorisme nacionalista, ETA onejant l’estelada … i oculta el que no vol que es vegi: antecedents feixistes, precedents de pactes terroristes, immobilisme polític, manipulació informativa i judicial, corrupció, guerres injustificades, nyaps ecològics, … De ben segur, Franco n’estaria orgullós.
I em pregunto: què pensaran de nosaltres a Espanya? TVE i el govern estan aconseguint que el visionat dels polítics d’esquerra catalans (sempre subtitulats) s’assembli cada cop més a un comunicat d’ETA. Què hi podem fer?
Des de la meva humil posició, la impotència m’ha dut a utilitzar un dels medis de comunicació que MAI, per molt que ho intentin, pot ser minoritzat o manipulat. Aquest blog pretèn ser una finestra del que pensa algú amb una ideologia que no encaixa amb la dels veïns.
Visca la terra lliure
